divendres, 28 de maig del 2010

INTRODUCCIÓ


Al llarg del segle XIX la revolució industrial va provocar un creixement urbà sense precedents. Va sorgir la necessitat d'un nou urbanisme per canalitzar l'activitat constructiva.

Després de la decadència del barroc en el segle anterior, el XIX és, per l'arquitectura, un segle de recerca d'un estil adaptat a les necessitats de la nova societat. Per això recorre a la recuperació d'estils del passat (historicisme), a la revalorització de l'arquitectura popular (Arts and Crafts) i a l'exploració de les possibilitats dels nous materials (arquitectura del ferro).

A finals de segle apareixen dues noves tendències: el Modernisme i l'Escola de Chicago que plasmen les necessitats de la societat contemporànea.

 ARQUITECTURA HISTORICISTA

  •  Interpreta estils del passat, grec i romà. 
  •  Va tenir una gran difusió al segle XIX i es va convertir en la més  utilitzada de les  ciutats.

 
Partenón
 
La Madelaine (París)



Andrew W. Mellon Auditorium in Washington

 
Congrés dels Diputats (Madrid)




Parlament de Londres

 
ARQUITECTURA DEL FERRO


. El ferro, va passar de ser un material auxiliar de l'arquitectura, a ser un nou material, vinculat a la Revolució Industrial.

. Elements fabricats en sèrie. Muntatge fàcil, ràpid i barat.
 
Pont Coalbrookdale



Estació de França 


Puente de Oporto

MODERNISME
  • Habitualment utilitzen les línies curves, asimètriques, inspirades en les formes vegetals. 
  • Es donen a conèixer mitjançant les arts gràfiques i el disseny, totes les arts decoratives (joies, vidre,...)‏   
  •  Catalunya va ser un important centre de modernisme europeu 
La Pedrera
Palau de la Música

ESCOLA DE XICAGO

  •   El ràpid creixement de les ciutats nord-americanesfa necessari crear nous edificis.
  •   L’Escola de Xicago aixeca els primers gratacels, que resulten possibles gràcies a la invenció de l’ascensor i l’ús del formigó armat (1892)‏.
  •   Aquesta escola prioritza la funció.
 
Magatzens carson,Pirie and Scott